Miguel Fuster, dibuixant de còmic i artista. Nascut el 1944 a Barcelona, un fill.
Dibuixa des dels 16 anys, amb una carrera ascendent durant els anys 60 i 70, quan el boom dels tebeos i les historietes gràfiques a tota Europa. Treballa per encàrrec de les agències, sobretot extrangeres, per dibuixar històries romàtiques, Capitán Trueno, Javato … En aquells temps té un bon nivell de vida, diners. Porta un estil de vida bohemi que li agrada; s’hi sent bé. Però arriva la crisi dels 70-80. També hi ha publicacions diferents, tipus elVíbora, elJueves; les de la post-modernitat. Els tebeos de vaquers i herois, o les romàntiques que havien servit d’evasió durant els anys obscurs del franquisme passan de moda.
Els anys de crisi professional porten el Miguel a una vida social barrejada amb l’alcohol, que sempre havia estat present en el seu dia a dia; però que ara és protagonista. Al mateix temps, la seva parella l’abandona i els seus amics li van girant l’esquena, poc a poc … Després d’un incendi al pis i sense adonar-se’n acava dormint al carrer. Situació que persistirà durant 15 anys. Comparteix els carrers de Barcelona i la beguda amb els home-less, persones de tota classe i condició amb els que viu històries que ara podem llegir en la trilogía: «Miguel, 15 años en la calle», publicada per la editorial Glénat.
Des de 2004, redimit per voluntat pròpia i amb l’ajut de la Fundació Arrels, abandona el carrer per viure en un pis compartit. A partir de llavors lluita contra la malaltia de l’alcoholisme i ha tornat a publicar. Molts mitjants han fet ressò de la seva història.
El 2011 va ser guardonat amb el Premi del públic a la Millor Obra d’Autor Espanyol del 29è Saló del Còmic de Barcelona.
blancogris 